Descargar AudioLibro Un peu a la Lluna, l Altre a les Tenebres de Gabriel Janer Manila

Ficha completa del audiolibro

Nombre del audiolibro: Un peu a la Lluna, l Altre a les Tenebres
Autor del audiolibro: Gabriel Janer Manila
Fecha de publicación: 4/11/2008
Editorial: COLUMNA EDICIONS S.A.
Idioma: Catalán
Género o Colección: Historia
ISBN: 9788466409223
Valoración del audiolibro: 7.46 de un máximo de 10
Votos: 623
Autor(a) de la reseña: Epimenio Herver
Reseña valorada con una puntuación de 7.32 de un máximo de 10
Fecha reseña: 13/8/2018
Duración: 3 horas con 54 minutos (152 MB)
Fecha creación del audiolibro: 06/05/2018
Puedes escuchar el audiolibro en estos formatos: MPEG4 - MP4 - MP3 - FLAC - OGG - WMA - WAV (compresión 7-ZIP - ISO - ZIP - IMG - RAR - TZO)
Incluye un resumen PDF de 28 páginas
Duración del resumen (audio): 21 minutos (14 MB)
Servidores habilitados: BitShare - 4Shared - Monova - Torrent Project - Mediafire - Torrent
Encuadernación del libro físico: Tapa Blanda
Descripción o resumen: De “l’alegria del vi” de la verema a les tensions per l’allau immigratòria al barri palmesà de Son Gotleu, l’escriptor Gabriel Janer Manila ens mostra la seva personal mirada del món per mitjà d’un ampli i suggeridor recull d’articles. El reconegut novel·lista mallorquí nodreix el seu periodisme de les múltiples suggestions que activen la seva sensibilitat. Amb motiu d’una visita a una exposició de fotos de la soprano Maria Callas, es commou quan s’assabenta que en una ocasió, a l’òpera de Roma, la cantant no va voler sortir al segon acte perquè considerava que la seva veu era “indigna” de la Norma de Bellini. Quan el novembre li evoca “el mes de les ànimes”, rememora que en una classe en què ell explicava l’ànima segons la filosofia de Plató, un alumne no li feia cap cas, i en preguntar a l’estudiant què en pensava, d’aquest concepte platònic, la seva resposta va ser: “Res. És que jo pas de les ànimes”. La notícia sobre dos joves que feien l’amor a la plaça dels Patins, de Palma, i que davant l’advertència d’un guàrdia urbà li van dir que esperés que acabessin de fer-ho, amb la conseqüència que els va interrompre i se’ls va endur arrestats, provoca en l’autor que tracti d’imaginar-se com es vestia la parella, i aleshores hi intueix el somriure en què tots dos s’emmirallaven malgrat “el desig trencat”. Per al novel·lista mudat d’articulista, doncs, és inevitable i necessari tenir “un peu a la lluna, l’altre a les tenebres”.