Descripción o resumen: Des de la seva joventut, Carrasco i Formiguera va militar en el moviment catalanista. Primerament, a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga Regionalista. Formant part de la candidatura d’aquest partit, l’any 1920 va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 1930 va ser un dels signants del Pacte de San Sebastián en representació d’Acció Catalana, i quan es va proclamar la república (1931) va ser nomenat conseller de Sanitat i Beneficència en el primer govern de la Generalitat catalana de Francesc Macià. Pocs mesos després va ser escollit diputat per Girona a les Corts Constituents de la República, on destaca la seva defensa de la integritat de l’Estatut de Núria i la llibertat religiosa (recolzant fervorosament a l’Església Catòlica i a les ordres i congregacions religioses). L’any 1932 fou expulsat d’Acció Catalana juntament amb d’altres membres del sector catòlic del partit i ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, fundada poc temps abans. Aviat es va posicionar com un dels principals dirigents del partit, accedint al Comitè de Govern l’any 1933. Iniciada la Guerra Civil, Carrasco i Formiguera es va mantenir sempre fidel a la República sense abandonar la seva ideologia democristiana. El seu paper com a mediador va ser molt important i va salvar les vides de molts perseguits. Aquests fets li van suposar ser assetjat per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà de Catalunya; situació que el va forçar a traslladar-se amb la seva família al País Basc, on va col•laborar amb el govern del lehendakari Aguirre. La darrera part del seu trajecte va transcórrer per mar, entre Bayona i Bilbao. Tot i així, el vaixell mercant en el que anava va ser interceptat pel creuer Canarias, i Carrasco engarjolat. Fou traslladat al penal de Burgos, i condemnat a mort en un judici sumaríssim portat a terme el 28 d’agost del 1937 per delicte d’ “adhesió a la rebelió”. El dia 9 d’abril de 1938 fou afusellat a la ciutat de Burgos. L’afusellament de Manuel Car