Descargar AudioLibro Barcelona a cau d Orella de Xavier Theros

Ficha completa del audiolibro

• Nombre del audiolibro: Barcelona a cau d Orella
• Autor del audiolibro: Xavier Theros
• Fecha de publicación: 6/9/2013
• Editorial: COMANEGRA
• Idioma: Catalán
• Género o Colección: Historia
• ISBN: 9788415097952
• Valoración del audiolibro: 7.97 de un máximo de 10
• Votos: 336
• Autor(a) de la reseña: Josef Meras
• Reseña valorada con una puntuación de 7.91 de un máximo de 10
• Fecha reseña: 5/9/2018
• Duración: 6 horas con 15 minutos (252 MB)
• Fecha creación del audiolibro: 08/05/2018
• Puedes escuchar el audiolibro en estos formatos: Apple Lossless - AAC - FLAC - WMA - MPC - MP3 - MPEG4 - WAV (compresión AZW4 - ZIP - RAR - CBR - BZ2 - CAB - TAR.BZ2)
• Incluye un resumen PDF de 51 páginas
• Duración del resumen (audio): 39 minutos (25.5 MB)
• Servidores habilitados: Uploaded - ADrive - 1337x - 4Shared - FileServe - Hotfile - Microsoft OneDrive - Mediafire - Uploadable - MEGA
• Encuadernación del libro físico: Tapa Blanda
• Descripción o resumen: Xavier Theros s'ha passat anys resseguint aquesta teranyina gegant que és Barcelona, ciutat sempre viva, sempre canviant, constantment dibuixada per tanta gent que hi passa i que deixa enregistrades tota mena de pulsions humanes. Ara Theros ens ofereix amb aquest llibre el millor retrat humà de la ciutat, del patrimoni intangible que són les vivències i les relacions socials. Una guia escrita sobretot a partir d'allò que no és de públic coneixement; la crònica d'una ciutat que comparteix els seus secrets a cau d'orella. Aquest és un llibre que volgudament en ressegueix un altre: aquella Guía secreta de Barcelona amb què Josep Maria Carandell s’inventà, ara fa quaranta anys, l’ofici de relatar les vivències i els indrets més ocults de la seva ciutat; traçar un mapa de llocs, històries i petites indiscrecions sobre el que encara es pot veure i sobre el que ja no hi és. Com va escriure Carandell, probablement la història i la geografia humana de Barcelona són un cúmul d’experiències viscudes «amb un somriure ambigu de dona ofesa que pregunta: i doncs, què creien, que seria fàcil als meus dos mil anys?».