Descargar AudioLibro Sa meu Mare de Pau Riba

Ficha completa del audiolibro

• Nombre del audiolibro: Sa meu Mare
• Autor del audiolibro: Pau Riba
• Fecha de publicación: 7/10/2014
• Editorial: ARA LLIBRES
• Idioma: Catalán
• Género o Colección: Historia
• ISBN: 9788415642961
• Valoración del audiolibro: 9.11 de un máximo de 10
• Votos: 587
• Autor(a) de la reseña: Esteves Saravia
• Reseña valorada con una puntuación de 9.56 de un máximo de 10
• Fecha reseña: 19/8/2018
• Duración: 1 hora con 50 minutos (72 MB)
• Fecha creación del audiolibro: 26/06/2018
• Puedes escuchar el audiolibro en estos formatos: MP3 - Vorbis - MPEG4 - WAV - WMA - FLAC (compresión CHM - TGZ - RAR - ZIP)
• Incluye un resumen PDF de 11 páginas
• Duración del resumen (audio): 7 minutos (5.5 MB)
• Servidores habilitados: Microsoft OneDrive - KickAssTorents - Monova - FileServe - BitShare - 4Shared - MEGA - Hotfile
• Encuadernación del libro físico: Tapa Blanda
• Descripción o resumen: Si amb el foc del seu incipient primer queixal del (poc) seny, Pau Riba va dedicar a la seva mare, Mercè Romeva, la rabiüda cançó «Mareta bufona», tot criticant aquell seu esperit naïf i rialler per sobre de totes les coses, en aquell primer Dioptria del qual han dit que és «una crítica ferotge a l’esperit petitburgès i a la família cristianoprogressista», és mentre acompanya la mare en els seus darrers anys que s’hi retroba i reconeix en aquell mateix esperit naïf i en el seu viure rialler totes les virtuts del món. Sa meu mare és un regal, un amorós homenatge partint dels darrers temps compartits per mare i fill. Parla de la fragilitat de la vellesa i de l’estimació filial sense límits i nari-nant se’ns endú de Barcelona a les fresques aigües de Cadaqués, a es Poal. Tot això, és clar, sense trair aquell punt gamberro que rega totes les fetes d’en Pau Riba. «No hi havia ocasió, per molt rara, aliena o allunyada dels seus principis i costums que pogués arribar a semblar, en què no acabés sobresortint, essent centre de totes les mirades, acaparant tota l’atenció. Pel seu positivisme, per la seva adaptabilitat, pel caient i l’escaient de la seva conversa, per la seva sana alegria… i pel seu somriure diàfan que ho il•luminava tot.»