Descripción o resumen: El 1714, ara fa tres-cents anys, Catalunya perdia les seves institucions i llibertats arran de la derrota militar a mans de Felip V. En el marc duna monarquia centralista, semblava emprendre el camí que portaria a la seva dissolució com a entitat diferenciada dins lEstat-nació que, a partir de la Constitució del 1812, es configurava a Espanya. Tanmateix, i com a fruit dun desenvolupament econòmic i social diferenciat, a mitjan segle XIX es va produir un desvetllament cultural, que es va acabar traduint en un moviment polític dampli abast, el catalanisme. La reivindicació dun grau o un altre dautonomia ha estat des daleshores ençà una constant, amb institucions com la Mancomunitat i la Generalitat, fins al moment actual en què, després duna dècada de decepcions, laspiració sobiranista ha esdevingut central. Coordinació: Josep M. Muñoz; Joaquim Albareda, El significat de la derrota de l11 de Setembre de 1714; Xavier Arbós, 1814 La participació en el projecte espanyol; Josep M. Domingo, 1864. Com es pot ser català; Borja de Riquer, La Mancomunitat de Catalunya; Andreu Domingo, 1964, Els altres catalans; Joan B. Culla i Clarà, 2014, de lautonomia a la sobirania.