Descripción o resumen: Una de les formes més importants de la teatralitat popular són els anomenats balls parlats, que combinen evolucions coreogràfiques elementals, dansades al compàs de músiques rudimentàries, amb uns parlaments dialogats i en vers, cantats o recitats, de transmissió fonamentalment oral, que només es fixen per escrit tardanament. Tracten arguments molt diversos, des de la sàtira de costums fins als combats llegendaris (com els cèlebres moros i cristians), passant per tota mena de balls festius incloent-hi els de temàtica religiosa, generalment vinculada al sant patró de la localitat que el representa. Les danses són col·lectives i generalment tenen funció denllaç entre les diferents parts de la representació, i més concretament per desplaçar-la dun indret a laltre de lespai urbà, en la mesura que el ball se sol escenificar de manera itinerant al llarg dels carrers i places duna població, bé que la representació completa sol fer-se en un lloc determinat (plaça, cruïlla, era) a peu pla o dalt dun cadafal amb una escenografia sumària i un vestuari característic dels diversos personatges que intervenen."Teatralitat popular i tradició"recull les intervencions al II Congrés Internacional de Balls Parlats realitzat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona del 24 al 26 de setembre del 2014. El primer es va...