Descargar AudioLibro Fons la Revista Blanca: Federica Montseny i la Dona Nova (1923 - 1931) de Susanna Tavera

Ficha completa del audiolibro

• Nombre del audiolibro: Fons la Revista Blanca: Federica Montseny i la Dona Nova (1923 - 1931)
• Autor del audiolibro: Susanna Tavera
• Fecha de publicación: 14/9/2007
• Editorial: AFERS
• Idioma: Catalán
• Género o Colección: Historia
• ISBN: 9788495916808
• Valoración del audiolibro: 9.62 de un máximo de 10
• Votos: 455
• Autor(a) de la reseña: Gertrudes Maleno
• Reseña valorada con una puntuación de 9.81 de un máximo de 10
• Fecha reseña: 16/7/2018
• Duración: 2 horas con 2 minutos (83.5 MB)
• Fecha creación del audiolibro: 09/07/2018
• Puedes escuchar el audiolibro en estos formatos: FLAC - WAV - WMA - MP3 - AAC - Shorten - MPEG4 (compresión CBZ - ZIP - RAR - IMG)
• Incluye un resumen PDF de 16 páginas
• Duración del resumen (audio): 11 minutos (8 MB)
• Servidores habilitados: Uploaded - FreakShare - Mediafire - Dropbox - Copiapop
• Encuadernación del libro físico: Tapa Blanda
• Descripción o resumen: Federica Montseny (Madrid, 1905-Tolosa del Llenguadoc, 1994) fou la primera dona que ocupà una cartera ministerial a lEstat espanyol. Va dedicar la seva vida íntegrament a la militància anarquista, en què també destacaren els seus pares, Soledad Gustavo i Federico Urales. Sinicià en el publicisme militant el 1923 i al llarg de la seva vida publicà a La Revista Blanca, El Luchador, Solidaridad Obrera i altres capçaleres anarquistes. També va escriure nombroses novel·les que edità la seva família, especialment a «La Novela Ideal» i «La Novela Libre», dues prolífiques col·leccions de relats curts. Durant la Segona República es palesaren les seves posicions enfront del règim republicà, en defensa de linsurreccionalisme anarquista i contra Peiró o Pestaña, els anarcosindicalistes que havien encapçalat el Manifest dels Trenta. Lestiu del 1936 sincorporà al Comitè Peninsular de la FAI i el novembre ocupà la cartera de Sanitat i Assistència Social al govern de Largo Caballero, que abandonà després dels Fets de Maig del 1937. Marxà a lexili amb la seva família el gener del 1939 i, després de diferents estades per territori francès, sestablí a Tolosa del Llenguadoc. Fins a la fi de la seva vida fou una dirigent i propagandista indiscutible de la CNT-MLE de França. Tornà a Barcelona després de la mort del general Franco, però mai no shi instal·là definitivament.